És ja dijous 22 i hem decidit deixar San Blas, una mica tips ja dels jejenes i de l'ambient, que encara que sigui local i popular no deixa de ser turístic. Enyorarem una mica el bungalow de l'Hotel Cristalf amb la seva cuineta, l'hamaca i la piscina que quasi no vam fer servir... però per altra banda cal dir que l'habitació estava molt bruta, que a la dutxa no hi sortia aigua... En fi.
Un cop arreglats i amb les motxilles a punt esmorzem al cafè-restaurant Tradiciones, al costat mateix, un lloc que surt recomanat al Google, i efectivament, tot molt bo i molt bé de preu, amb una conversa interessant amb el propietari.
Hi ha una música ambient a la televisió que ens porta parlar de la música lleugera (easy listening) de la Mà de Nat King Cole, Ray Conniff i Xavier Cugat... però finalment tot s'arregla quan posen el huapango de Moncayo.
Tornem a Tepic al mateix hotel Humberto on havíem estat, que li hem demanat el conductor de la combi que ens deixi a la parada propera perquè havíem vist d'anada que hi passava pel davant.
Amb ganes de ciutat sortim a voltar pel centre, per bé què és una mica tard i anem a petar a una de les cantines "de barri baix", perquè hem vist músics populars voltant per allà. No tenim sort, quan arribaven el trio de violí "huichol" ( wirrárica) tot just marxava del local, i del trio norteño que feia una estona afinaven a fora del local no en vam tenir cap notícia més.
Més tard, de tornada cap a l' hotel hem passat per la fira del parque Juan Escutia, i havia tres escenaris, amb motiu de les festes de nadal, un d'ells amb un espectacle patèticament diisneyà. Ens hem quedat escoltar al final del concert de la cantant Mary Lolis, i vam estar tots d'acord que ho feia molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada