Per Sant Esteve pas de llebre

 Dilluns 26 de desembre.

Ens hem llevat a l'hotel i hem esmorzat tant com hem volgut al bufet, amb càrrec a l'Ajuntament de Guadalajara. Després a les 11:00 estàvem a punt per parlar amb la família Massana que estaven reunits a Argelaguer fent sobretaula del dinar de Sant Esteve.

Després d'uns problemes de comunicació hem pogut parlar bé i ens hem explicat part de les aventures i hem rigut prou.

Un cop fet això l'Alba i en Francesc hem agafat un taxi per anar a San Pedro Tlaquepaque, amb la ilusió de veure l'ambient, mirar bones artesanies, comprar alguns regalets i escoltar bona música de mariachi. 

Els guarniment de les carrers amb pinyates era espectacular i hem encertat la botiga d'artesania, el dependent era el fill de la mestressa, un professor que ha corregut món fent ponències sobre economia social i solidària. 

Hem pogut treure diners del caixer del Santander i també menjat unes gorditas molt bones, encara que equivocades amb respecte al que hem demanat... I un bon cafè de olla.

Pel que fa a escoltar mariachi la decepció ha sigut total. Al bell mig del Parián el quiosc dels músics hi havia micròfons a punt i quan hem tornat tot just començava un mariachi absolutament desafinat perpetrant una d'aquelles cançons xorres en primera persona que haurien d'estar prohibides. Més tard quan hem tornat a passar un charro gringo cantava una versió força estranya de las mañanitas amb els accents creuats i allà dintre estava ple de gent menjant i feia molta olor de pet, i encara que ja no sonava tan desafinat de hem segut a unes de les cadires de vaca de fora per demanar alguna cosa per beure, perquè hi havia uns músics de norteño a prop, que podria ser que toquessin si venia algun client, però no, ni ens han fet cas, ni hi ha hagut música.

Al final hem marxat amb un altre taxi, mitja horeta i a l'hotel.

Hem arribat el Ramon havia anat explorar hi havia trobat la Pulqueria Mexica, no gaire lluny. Un lloc molt recomanable que acabem d'obrir fa poc, on programen música en directe de grups locals bons de Rock i música tradicional.

Allí hem tastat per primera vegada a la vida el tejuino, un fermentat de blat de moro d'origen prehispanic.

L'han servit com una beguda combinada amb suc de llimona, sucre de panela i mescal. 

Però també hem begut un bon pulque natural, que el porten de l'estat d'hidalgo, acompanyat d'uns chapulines molt més bons que els que vam menjar al restaurant oaxaqueño de Canal de Miramontes. 

Els nois de la pulqueria, molt agradables, han alucinat que nosaltres coneguéssim en Saúl Hernandez, i també ens han fet conèixer un bon grup de Guadalajara que es diu Ampersan, i uns de San Diego que es diuen B-players o una cosa així...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada