Ja som a 29 de desembre. Ens hem llevat a Sant Luís de la Paz amb la sana intenció d'anar al mercat a menjar diferent: darrerament la nostra dieta única consisteix en tacos de carnitas. I sí, hem encertat el lloc: una parada dins del mercat que es diu "Las Chinas".
La mestressa, la cuinera i l'ajudant s'ho maneguen per fer de tot. Amanides, hotcakes, chilaquiles, carn a la milanesa, suc de taronja natural...
La Xina, sabent que són músics, ens demana quan cobrem per hora "por hora", i quan li diem que demanem catxet pels concerts ens comenta que al seu fill li agrada això dels grups i el fa venir. Resulta que és "el Nene", què és el regidor de cultura del poble i fem contactes i fotos per les xarxes, i parlem per veure si venim a la programació de festa major a l'agost.
Sense massa pressa enfilem el camí: ja no hi ha temps per visitar el Mineral de Pozos, què era la proposta dels Nava Peralta, i pugem cap a la Sierra Gorda directament.
Aquesta regió és una reserva natural, però just abans, fora del poble de Sant Luís passem per un abocador d'escombraries que ens impressiona molt.
Arribant a Xichú anem a trobar la gent de la comissió i ens rep directament Guillermo Velásquez. Quan acompanya en Francesc a aparcar parlen sobre la nostra connexió amb ells.
Surt la història d'en Benet Borràs, que d'alguna manera té a veure amb el fet que en Guillermo es dediqui a cantar, i que a més a més va ser la persona que va fer el cartell de la primera edició.
Ens assignen habitacions de l'Hotel Pancho Villa, què va ser el mateix on vam anar a parar al cap d'any del 2008-2009. Sentim que hem arribat a casa.
El dinar de rebuda, que estava previst a les 4, s'allarga en espera dels improvisadors i músics estrangers que encara han d'arribar. Anem a fer micheladas amb clamato a una terrassa que resulten pràcticament un dinar: amb tamarindo, cogombre, gambes...
Però ens avisen que ja podem anar l'hort on hi ha el menjar i ens les hem d'acabar a corre-cuita.
Més tard hi haurà l'acte inaugural: cercavila amb parlaments, amb la participació del grup de concheros, de Valle del Maíz, tunditos (dos músics de flauta i tambor del municipi de Doctor Mora) https://revistas.inah.gob.mx/index.php/antropologia/article/view/2764/2665,
músics de huapango, mojigangas, l'esbart local. Tothom sona la música al mateix temps i s'hi afegeix tothom qui vol amb xiulets i carraus.
En un moment de la cercavila les nenes del grup de danses ens obsequien una rosa a tots els participants estrangers: argentí, cubà, canaris, porto-riquenys i catalans.
Ens fa esment i s'ensenya el cartell de la primera edició, feta pel català de Mèxic Benet Borràs, que va ser la primera persona, amb la lolita Canadell, ens va parlar d'aquesta cultura i gènere musical i poètic: huapango arribeño.
La màgia d'aquesta trobada ens envaeix per tots cantons. Es fa l'ofrena a tots els músics i trobadors morts i a continuació comença un espectacle escènic de dansa, que per moments els balladors fan participar al públic baixant a la plaça.
Acaben aquesta vetllada inaugural als improvisadors fent una mostra de les seves tradicions: el payador argentí, els canaris, s'hi afegeix el cubà, fent controvèrsia en punto cubano, amb els mateixos músics canaris, els de Puerto Rico, amb una jove intèrpret de cuatro, Fabiola, que ens impressiona a tots, I per acabar, el huapango Serrano, que ens fa ballar.
Us vaig seguint, feu venir ganes de viatjar hi!
ResponElimina