Passejant per Coyoacán

 Passeig per Coyoacán el diumege 4 de desembre

Ahir va ser un dia llarguíssim així que em disculpo si l'entrada és massa extensa.

El diumenge ens vam aixecar prou d'hora, com ja era de costum des que vam arribar a Mèxic. Alguns vam menjar alguna cosa per matar el cuquet matiner, però havíem quedat amb la Leticia al mercat de Coyoacán per fer un bon esmorzar. La nit anterior, que vam anar-hi a fer el toc, vam poder comprovar amb el Google Maps que estava força a prop per distàncies mexicanes (uns 40 minuts a peu i el mateix en transport públic). 

Tot i això, l'Eratzin va insistir de tornar-nos en cotxe. Diumenge, però, vam anar passejant cap al centre l'Alba, en Francesc, en Ramon i jo (Eloi) mentre en Joan i en Genís es quedaven per fer feina. Vam arribar més d'hora que la Leticia a la plaça central de Coyoacán davant de la catedral. Es notava que era diumenge: moltes parades, gent passejant, vàries performances i una dosi raonable d'estrès, ja que sorolls i sons diversos es barrejaven de forma molt viva, però no molt plaent. Ens va sorpendre també una situació força perturbadora per a nosaltres: un concurs de bellesa caní. Personalment, penso que vestir als gossos s'hauria de considerar maltractament animal, però no em vull posar en conflictes.

Després de visitar el bonic claustre de la catedral, que estava ple de parades –resulta que les esglésies són propietat de l'estat i no de cap bisbat, així que els seus espais tenen funcions molt vàries– ens vam trobar amb la Leticia i ens va portar a la cantina La Coyoacana. Devien ser quarts de dotze, però ens hi vam quedar fins que vam sortir rodolant. Es pot dir que vam esmorzar i dinar en un sol àpat, però quan ja no podíem més i encara ens quedava menjar (no vam calcular gaire bé) van arribar en Genís i en Joan, que es van atipar amb tot el que no ens vam poder acabar.

Poc després, ens vam reunir els quatre germans per visitar el mercat d'artesanies de Coyoacán i hi vam passar força estona meravellant-nos dels diferens articles i manualitats que s'hi venien. Quan havíem fet la volta de reconeixement –encara no completa–, van venir en Francesc, en Ramon i la Leticia amb intenció que anéssim al mercat típic de Coyoacán, però jo encara no estava satisfet amb la compra, la Leticia havia de marxar i en Ramon aparentava clar cansament. Així doncs, la Leticia va acompanyar en Ramon a casa i els cinc restants vam acabar de visitar el mercat artesanal. Després de sortir satisfets amb la compra, vam avançar per Coyoacán passant per la plaça de Santa Caterina, un altre dels raconets amb encant característic d'aquella zona, per acabar arribant a una mena de centre comercial on en joan havia d'escanejar unes partitures per a uns deures del taller. Tot i que la zona ja era menys vistosa, acabàvem de veure una part de la ciutat anomenada Los Viveros de Coyoacán, un bosc molt gran de cria d'arbres que oxigenen la ciutat. 

En Francesc ens va proposar anar al centre de la ciutat amb metro, que ja no estàvem tan lluny i s'havia de veure. Vam arribar a una plaça immensa –semblant a la plaça Clarà d'Olot, però unes cinquanta vegades més gran, pel cap baix– dividida en petites placetes on a cada una es feien balls de plaça i altres activitats. Volíem acabar d'entrar fins al centre, però estava pleníssim i vam decidir passar per un espai que vam veure al mapa anomenat la Friki Plaza on els germans vam comprar el nou joc de pokemon i l'alba, un mòbil nou de trinca. Quan jo ja no podia dir ni faba, ens va sorgir el pla d'anar a fer uns tacos a prop de casa la María, a tastar els millors tacos al pastor de la ciutat –o això deien–. Vam anar-hi amb un taxista que es va interessar de forma molt divertida per la cultura catalana. Finalment, amb la María i la Sara vam anar a provar aquells tacos al pastor. Vam quedar-ne molt satisfets mentre parlàvem de la vida i manteníem la son a ratlla. Després de sopar, ens vam acomiadar de la María i la Sara i vam anar a dormir en Uber. 

És sorprenent com va canviant l'espai i no sembla que acabi mai de gaudir  de la varietat d'aquest gran país. Avui escric des d'un nou paisatge més càlid i tranquil, Cuernavaca, content de poder compartir aquests moments a qui li pugui interessar. Espero que també t'agradi, lector, saber de la nostra experiència i que ho puguem comentar quan ens tornem veure. Ens veiem aviat.

Eloi