Dia 1, Ciutat de Mèxic

Avui, divendres dos de desembre, tornem a donar vida a aquest blog després de més d’una dècada d’inactivitat. El motiu, estimats lectors, de ben segur que la majoria ja el coneixeu. Després de vuit mesos (en Panxito), catorze anys (en Joan, l’Alba, en Genís i l’Eloi) i VINT-I-CINC ANYS (en Ramon), hem tornat a Mèxic. 


Així doncs, donem per inaugurat aquest espai on compartirem el nostre dia a dia, les actuacions que anirem fent pel país, les sensacions, els sentiments i les reflexions que us vulguem fer arribar. Veureu estils d’escriptura ben diferents, esperem que els gaudiu tots! I sense més preàmbuls, aquesta va ser la nostra arribada: 01-12-22. El dijous al matí, horari català, vam comparèixer a la taquilla de la companyia d’Ibèria, alguns amb més ressaca que la que ens agradaria reconèixer. El primer gran ensurt me’l vaig endur jo (Genís). De poc que no em quedo a terra per un problema amb el nom de la reserva! Després d’una horeta convulsa a l’aeroport del Prat i molta burocràcia, ens enlairàvem cap a “Madriz” per fer escala. Moltes playeras de la selecció, algun retard amb el primer vol i la sortida del segona i gaire poca cosa més per explicar fins que vam arribar a Mèxic, en què vam tenir el segon ensurt: les maletes d’en Panxito i d’en Joan no apareixien. 


Ara bé, no us espantéssiu pas, que es veu que van volar amb el següent avió i que ens les enviaran avui mateix cap a casa. La resta del dia va ser molt bonic. Ens vam retrobar amb els nostres amics de vida, els Nava-Peralta. Van venir a rebre’ns molt emotivament l’Imayosba, l’Eratzin, la Nayeli i en Fernando. Quantes abraçades i quanta alegria! Sobretot entre els dos compadres. Durant el sopar, vam refer velles amistats i parlar de les mil-i-una. Que bonics els ponts que uneixen continents tan llunyans; que bonics, aquests que ni el pas del temps pot abatre. El dijous tancava amb el comiat i la promesa d’un retrobament quasi immediat. Ens vam posar d’acord i demà, dissabte, després del primer concert de la gira, ens portaran a descobrir la festa dels barris chilangos, quines ganes! 02-12-2022 Avui ens hem llevat a la casa on dormirem aquests dies, al barri anomenat "Colonia Educación”. És un lloc molt tranquil, a uns 35 minuts del centre amb metro. Ens deixa l’allotjament l’Alina, una gran amiga de la família, i ens fan d’amfitrions els seus pares, a qui els estem molt agraïts.

 



 Ens hem despertat ben d’hora en Panxito, en Ramon, l’Alba i jo hem anat a explorar l’entorn. Tot i que encara ens hem d’acostumar al funcionament del trànsit, ens han meravellat els carrers i els arreglaments florals dels jardins. Els colors vius de la ciutat fan un goig acollidor, i les parades de menjar al carrers ens han fet el matí. Hem esmorzat uns tamales boníssims i ens hem carregat de queviures al mercat de la colònia Educación. Ara, mentre jo teclejo les darreres línies del diari, l’Eloi repassa els exercicis del Taller amb l’elegant –tot i que una miqueeeta desafinat– piano de cua de l’Alina; l’Alba i el pare fan logística –llogística, com diu ella–, en Joan també està estudiant i en Ramon descansa a l’habitació. Per dinar, hem quedat amb la María, una altra gran amiga, i la seva família. Ens esperen moltes aventures i retrobades. Seguim en contacte, Genís.

2 comentaris:

  1. Gràcies per la crònica!!! Us seguirem de prop!!!
    (per cert, et planteges canviar el color de fons?)

    ResponElimina
  2. Gràcies Genís. Emocionada que pogueu fer aquest viatge junts.

    ResponElimina