Divendres 9 de gener: les meravelles de Santiago

Hem dormit molt bé. Hem fet un esmorzar de festa. Abundós i boníssim. Llavors la Silvia ens acompanya cap a la plaça i pel camí ens fa entrar a fer la visita a una casa particular, d'uns parents seus, i la majordona ens obre. Hi ha tot el mobiliari original del S XIX, impressionant. Com a casa bona del tròpic molta vida es fa a la terrassa coberta que dona al jardí. Ens fem unes fotos en aquest entorn. Sortim a veure el cap olmeca colossal de la plaça (el més gran trobat fins ara), passem pel mercat i entrem al museu de Santiago Tuxtla. El guia ens fa explicacions molt interessants sobre la cultura olmeca, precursora de totes les mesoamericanes. Actualment se suposa que les llengües de la família zoquiana (mixe, zoque, popoluca) són descendents dels antics olmeques, la mesopotània del Golf de Mèxic.
Avui hi ha previst un dia de camp al rancho d'en Diego. Abans, però, fem encara una altra visita a una propietat particular, plena de fruiters tropicals, i des d'on es pot veure un altre salt d'aigua. És una visita ràpida perquè ja ens espera el dinar amb tota la colla d'amics dels nostres amfitrions que vam conèixer el dia anterior.
El lloc és molt agradable. Paissatge verd, prats inmensos, arbres frondosos, un bon trio de músics locals amb arpa, jarana i guitarra, que canten cançons d'Amèrica llatina alternant amb música jarocha (en Francesc s'hi afegeix puntualment amb la seva jarana primera, i també el nostre amic Diego que canta algunes cançons amb ells).

Després del menjar excel·lent i abundant sota la palapa hi ha una piñata pels nens i passeig a cavall (en Genís s’hi passeja amb la Jimena i després ho fa l’Eloi), tot això en família i en un paisatge incomparable.

Tornem a casa i ens acomiadem del Diego fill, de la Joselyn, Jimena i Diego.
Els amics ha d'anar a Xalapa i de camí ens acompanyen a Veracruz fins a casa del Fernando U. Ens despedim de la Sílvia i el Diego amb fortes abraçades tot agraint el seu acolliment i les seves atencions.

Les noies i en Fernando en principi ens esperaven a dinar, la Laura havia fet dues lassanyes boníssimes que escalfem i sopem feliços. Hi estem molt bé, a cals Urdapilleta, Una gent fantàstica, amb molt poques hores hem fet molta feina de construir una agradable coneixença amb les noies i fills i reforçar la vella i forta amistat d’en Francesc i en Fer. El temps ha passat volant i al final anem a la Terminal, arribant amb molt poc marge de temps per agafar l’autobús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada