Ens llevem a Jalpan i fem l'esmorzar en el mateix hotel. Esmorzem de maravella: sucs de fruites, chocomilk, fruita, hotcakes, tortilles amb frijoles, huevos revueltos...
Coincidim amb en Martín, l'antropòleg madrileny que vam conèixer a Xichú, i la seva família, que estan encantats amb retrobar-nos. Han escoltat durant tot el camí el CD Grapat de Ruda de Sol i Serena que els vam regalar. En Martín ha escrit un estudi sobre La Petenera, i s'ha interessat molt amb el que li hem explicat sobre versions en català com l'Amo de Son Carabassa, fandango des Migjorn i altres versions del País Valencià. La seva mare, l'Antonieta, és sociòloga i ens ha regalat el seu llibre "Rebeldes ilustradas", que va sobre les dones de la transició espanyola.
Després d'acomiadar-nos i veure per darrer cop l'església de la missió de Jalpan de Serra reprenem la nostra ruta que ens durà fins a Xilitla, porta de la Huasteca.
Abans, però visitem una altra de les missions juniperianes, la de Landa de Matamoros. Baixem a fer unes fotos; a la plaça de davant hi ha un pou. No hi ha gent, es respira molta energia i tranquil·litat.
Pel camí ens aturem al bosc de la zona del Madroño, intentant trobar els famosos fòssils, però el lloc on són no és ben bé aquest. En canvi fem una passejada pel bosc de clima temperat i gaudim de la vegetació de coniferes i caducifolis diferents dels europeus.
Més endavant comencem el descens a terres menys fredes i ens sorprèn el canvi de paisatge tant radical. Aquí tothom va en quad, fins i tot hi hem vist una iaia pagesa (deu ser la Quadsteca)??? Arribem a Xilitla que és la porta de la Huasteca. Tenim prou temps de buscar un hotel per allotjar-nos.
L'objectiu abans d'anar a dormir és veure les cabanes d'en James,
o "las Cabañas del Inglés", versió americana de les d'en Garrell d'Argelaguer. És certament diferent, però hi trobem algunes coincidències. Edward James era un aristòcrata anglès que va decidir un bon dia viure a la selva en un gran palau integrat a la natura i va contractar molts treballadors per fer les seves construccions. Al final van quedar inacabades: un indret conegut com Las Pozas, tot de cabanes al mig de la selva, aprofitant l'aigua del riu: els seus salts i gorgs (pozas). En James va construir ponts, parets, arcs, casetes, columnes, escales, plataformes... fent servir els arbres selvàtics i introduint aquestes contrucccions a la més frondosa vegetació. Ara és un lloc de visita i et fas una idea de la personalitat fantàstica, ideativa i creativa del seu autor: idea que tenia, idea que construia i així es feien realitat els seus somnis. (MMM-FTA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada