Després d'uns viatge ple de turbulències i al cap de 5 hores de vol (1 hora abans del previst ja que el vent ens empenyia) vem arribar ben cansats a Barcelona) entre pitos i flautes feia ja unes quantes hores (40) que no ens havíem ficat al llit. Vam haver d'avisar a l'Eulàlia de que ja erem a Barcelona i que quan acabéssim de recollir l'equipatge ens esperés fora (sense aparcar) que ja estaríem ben a punt.
L'àvia Joana, molt espabilada ella, ja sabia que féiem una hora aviat perquè ho acabava de veure al teletext, i d'aquesta manera va arribar molt a punt.
Vam córrer fins a l'Hospìtal de Barcelona ja que aquest dia havien programat la operació de l'àvia Antònia i vem ser a temps per fer-li un petó abans no entrés al quiròfan, també hi eren molts germans de la mare i l'avi Ramon. L'àvia va estar molt contenta de poder veure els seus néts mexicans en un moment tant especial.
A continuació va venir l'esmorzar a casa dels avis Tomàs Aymerich, i finalment, el darrer viatge en furgoneta (la Montserrat va col·laborar en la conducció) abans d'arribar sans, estalvis, esgotats i feliços a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada