Dissabte 3 de gener de 2009: ecoturisme i multicinemes a la Huasteca

Hem dormit a Xilitla en un hotel força còmode. Ens despertem amb el cant dels ocells que amb l’albada omplen la plaça d’uns forts xiulets.

Ens encaminem cap el Sótano de las golondrinas. És la Huasteca més pura, per la carretera veiem tot de poblats de abanes de fusta i palla, se’n diuen palapas. Hi ha planters de flors, mandariners, plataners... Ens aturem en una parada a comprar fruita.

El sótano de las Golondrines es impactant. Diuen alguns que és el forat natural més gran del món i se’n diu així perquè uns ocells (semblants a les orenetes) hi fan els seus vols.
Hi ha gent que s´hi tirava amb parapent. Ara ho han prohibit degut al perill. Alguns hi baixen lligats però has d’haver demanat permís abans. És realment fantàstic degut a les seves dimensions: Uns 300 m. de diàmetre per uns 800 de fondària.
Mengem tacos de frijol, ous,... cuinats per una noia molt agradable que parla ténnek i te tres filles que l’ajuden. Tot és molt feréstec i autèntic. El contacte amb la natura d’aquesta gent és total, viuen aprofitant tots els recursos del seu entorn natural que és certament privilegiat.

Per la tarda anem a la cascada de Tamul. Uns guies se’ns ofereixen a portar-nos i ens demanen que els ajudem a remar. El vell es diu Ortino i el seu ajudant Ramiro (el bategem com Ramiro el Remero).
Ens fan posar unes armilles salvavides i pugem en una de les canoes de fusta.
L’espectacle és sorprenent, l’aigua del riu és abundant, les pedres de la ribera , la vegetació i de sobte la CASCADA amb aquestes dimensions: 105 m és l’alçada del salt i l’amplada és de més de 200 m. És impressionant. És un regal que ens ofereix la mare natura. També anem a una cova. Fosca i gran. Hi ha aigua. Ens diuen que la gent s’hi banya, però s’està fent fosc i per nosaltres no és el moment (caldrà tornar-hi). Hi ha sorra, l’Eloi hi cau i com que venim molls i xops de la remada queda com una croqueta, ben arrebossat.

Arribem a ciudad Valles a dormir, però abans passem per una sala multicines, on ens assabentem dels horaris i de les pel•lícules que fan. Si ens afanyem a buscar hotel i a instal•lar-nos-hi encara tindrem temps.
Correm, i sí que hi arribem: en Genís i l’Eloi van a veure Bolt, una bona estrena, i els altres anem junts a veure una excel·lent pel•lícula mexicana que es diu “Rudo y Cursi”. (MMM)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada