Després de l'ensurt de la descàrrega de bateria, cap a les 2 del matí marxem cap a Guadalajara. Hem d'aturar-nos un parell de vegades per dormir a les benzineres, i a mig camí, a l'alba, veiem una desviació cap a Los Azufres. El conductor decideix fer marrada i treure el nas perquè va bé de temps i pensa que pot ser un lloc interessant per veure sortir el sol.
El Panxito coneixia ja el lloc perquè de jove hi anava d'excursió amb la gent de l'Orfeó Català. Un bosc, meravella de la natura, lloc molt especial únic, ple de llacs d'aigues sulfuroses, cràters oberts a la superfie que fumaven, aigües fredes i calentes, colors blaus i verds, olors de sofre bullent, vapors d'aigua.... insólit i espectacular. Ara convertit amb una central geotèrmica dantesca i depriment. Com la mà de l'home destrueix fins a tal punt la natura?
Arribem a Guadalajara, on el Joan, la Maite i Alejandra ens esperen per portar-nos a dinar a un restaurant que és com una mena de hacienda. En Joan tria el menjar per nosaltres per tal de que després poguem opinar sobre el que més ens ha agradat per demanar-ne més. Però amb la seva tria ja en tenim ben bé prou, és totalment esplèndid. A la tarda, sobjretaula i descans a casa dels cosins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada