Diumenge 14 de desembre: centre de la Ciutat de Mèxic

Ja estem a Mèxic, des de fa 11 hores, que han estat fenomenals. A Barcelona vam estar tocant a la Plaça del Rei fins tard, en Joan, l'Alba i en Panxito. El viatge va anar molt bé, i arribant encara vam anar a una festa a casa de l'Ernesto Anaya on vam estar tocant música tradicional mexicana i moltes tonteries per fer riure, amb un violoncel·lista que tocava el guitarrón i un flautista que tocava la guitarra. El duet viola lírica-violí rutlla molt bé també en aquest context!
-interludi-http://www.blogger.com/posts.g?blogID=4164382869687680711
Es matí del diumenge 14. Ens pensàvem que el Barça jugava avui i ho va fer mentre érem a Atlanta, que va guanyar al Madrid amb dos gols d'extrema hora. L'aeroport d'Atlanta te unes decoracions molt interessants i era ple a vessar de soldats ianquis; però molts.
-fi de l'interludi-
Ara els nois veuen la tele per cable, la Montserrat fa discos de Grapat de Ruda, jo faig crònica i els nostres amfitrions han de venir a esmorzar amb nosaltres perquè ens han deixat la casa sencera i han anat a dormir a ca l'àvia. Amfitrions: Carlos, Piyú, Andrea i Lucía.

Després d'esmorzar hem anat amb metro al centre històric de Ciutat de Mèxic, on hem vist l'exposició de piñatas que hi ha al Museo de Arte Popular. Unes 300 piñatas que la gent ha presentat a concurs. Per altra banda el museu és preciós; val molt la pena.

Hem caminat a la Plaça Major, psaant pel costa de la Alameda Central i el Palacio de las Bellas Artes, fins arribar a la gegantina pista de gel que el govern de la ciutat manté al bell mig del zócalo, amb l'entrada gratuita per tothom. Hi ha cues per patinar i baixar amb trineu i cues per fer d'espectador.

Tot seguit la visita obligada als murals del Diego Rivera al palau presidencial, després el Temple Major de la gran Tenochtitlan, amb el seu museu, impressionant. La novetat: l'enorme estàtua amb el relleu de la Coyolxauhqui recupera el color original amb què estava pintada gràcies a una tecnologia basada en projecció de llum.

A dinar hem anat al mític Café de Tacuba, caminant pel centre. Un gran dinar amb els Taibo Guzmán. La tornada amb metro no deixa de sorprendre'ns, quan ens sembla que ja ho hem vist tot encara n'hi ha més: Poliinstrumentistes (sikus i cuatro alhora) en equilibri; videovenedors amb molts Watts de so a l'esquena i pantalla a la panxa...