Ens llevem, esmorzem i ens despedim dels cosins. Posem el GPS i ens dirigim cap a Guanajuato. Tres hores de camí, peatges i fem benzina. Quan portem llargs km. de carretera arribem a la ciutat de Guanajuato i ens trobem envestits per tot de guies que ens volen ensenyar les mòmies. Ens sorpren la ciutat minera, totes les cases contrasten pels seus colors: verds, taronges, roses, liles, vermells, blaus, turqueses, grocs.
Tota la muntanya n'és plena, cada casa toca a una altra casa i sembla que s'hagin posat d'acord per no repetir els mateixos colors. És realment molt bonic. Dinem a un lloc que fan tacos al pastor. Fem tot un recorregut pels carrers de la ciutat: arbres, parades amb artesanies, el mercat, els músics, esglésies, teatres, museus....
Aquesta ciutat celebra cada any un festival cultural (el més important de l'América llatina) on fan activitats musicals, teatre, exposicions ... és el Cervantino.
El vespre anem a León on som acollits per uns compadres dels Navas: en Rafael, la Ofe i les seves filles Violeta i Dalia (els vem conèixer a la posada de casa dels Navas).
Ens passegen per Leon i ens expliquen un munt de coses de la ciutat. (MMM)
Dissabte 27 de desembre de 2008: Guadalajara i Tonalá
Dia tranquil. Visita amb la cosina Rossita al poble de Tonalá. Ruta d'artesanies. Fem compres. Dinem en un restaurant tipic on hi ha un munt de sols i llunes, amenitzat per un músic que canta i toca la guitarra. Els pares ballen un bolero romàntic. Tornem a casa cansats, pero amb prou gana perque la Maite ens prepari uns Hot cakes.
Divendres 26 de desembre 2008, Guadalajara i Zapopan
Avui és Sant Esteve, ens llevem a casa de la Maite i en Joan són molt acollidors i amables ens han rebut amb molta il:lusió. Ens porten a esmorzar i després en Joan ens acompanya al Centre de Guadalajara. Entrem a l'Hospicio Cabañas que hi ha una mostra de les pintures murals d'Orozco. Passegem per carrers de vianants i ha molt "ambientillo". L'Eloi aprofita que fa calor per dutxar-se en unes fonts que fan sortidors al mig del passeig. Anem a dinar amb la Maite, en Joan i l'Ale ens porten a un restaurant que es diu "Los Laureles" on mengem moltíssim. Aquests cosins són molt esplendids. Per la tarda anem a casa de la cosina Rossita que ens vol ensenyar el seu apartament. Viu en un pis molt a la seva mida no li falta de res. Molt ben decorat, ple de llibres i de quadres a les parets. Conserva la colecció de capsetes. Després al vespre ens acompanya a visitar el poble de Zapopan on hi ha una Basílica molt gran, plena de pelegrins i llums per tot arreu. Passegem per allà i entrem a sopar a un restaurant molt típic. A tot arreu les cadires i les taules són de pell de vaca!
Dijous 25 de desembre de 2008: Dinar de Nadal a l'Hort d'en Pepe
Aquí celebrem l'àpat de Nadal per partida doble; pràcticament els mateixos comensals que a la Nit passada, però de dia, al terreny que té el cosí Pepe. Hi ha hagut moments per jugar futbol, xou de Karaoke, rebatinga de regals, i els Panxitos hem contribuit cantant algunes cançons. El Rossinyol que vas a França provoca més d'una llagrimeta als cosins, i ens demanen i canten amb nosaltres Paraules d'amor.
Dimecres 24 de desembre: Nit de Nadal amb la família.
Hem anat amb en Joan a visitar el llac de Chapala i a dinar pel camí de tornada. La tarda l'hem dedicada a descansar, fer deures, jugar a la consola i contestar correu electrònic tranquil·lament a casa.
A la nit hem anat al sopar de nadal a on viu el cosí Pepe, i hi érem les famílies Tomassos i els Solanas. El pis d'en Pepe, impressionant (fa 6 mesos que hi viuen). L'edifici té un espai comunitari polivalent, que és on hem cel·lebrat el banquet, un sopar molt alegre i abundós, amb intercanvi de regals i també de menjar. Cada casa hi ha aportat un plat com ara bacallà, lechón, indiot rostit, etc.
A la nit hem anat al sopar de nadal a on viu el cosí Pepe, i hi érem les famílies Tomassos i els Solanas. El pis d'en Pepe, impressionant (fa 6 mesos que hi viuen). L'edifici té un espai comunitari polivalent, que és on hem cel·lebrat el banquet, un sopar molt alegre i abundós, amb intercanvi de regals i també de menjar. Cada casa hi ha aportat un plat com ara bacallà, lechón, indiot rostit, etc.
Dimarts 23 de desembre de 2008: camí de Guadalajara
Després de l'ensurt de la descàrrega de bateria, cap a les 2 del matí marxem cap a Guadalajara. Hem d'aturar-nos un parell de vegades per dormir a les benzineres, i a mig camí, a l'alba, veiem una desviació cap a Los Azufres. El conductor decideix fer marrada i treure el nas perquè va bé de temps i pensa que pot ser un lloc interessant per veure sortir el sol.
El Panxito coneixia ja el lloc perquè de jove hi anava d'excursió amb la gent de l'Orfeó Català. Un bosc, meravella de la natura, lloc molt especial únic, ple de llacs d'aigues sulfuroses, cràters oberts a la superfie que fumaven, aigües fredes i calentes, colors blaus i verds, olors de sofre bullent, vapors d'aigua.... insólit i espectacular. Ara convertit amb una central geotèrmica dantesca i depriment. Com la mà de l'home destrueix fins a tal punt la natura?
Arribem a Guadalajara, on el Joan, la Maite i Alejandra ens esperen per portar-nos a dinar a un restaurant que és com una mena de hacienda. En Joan tria el menjar per nosaltres per tal de que després poguem opinar sobre el que més ens ha agradat per demanar-ne més. Però amb la seva tria ja en tenim ben bé prou, és totalment esplèndid. A la tarda, sobjretaula i descans a casa dels cosins.
El Panxito coneixia ja el lloc perquè de jove hi anava d'excursió amb la gent de l'Orfeó Català. Un bosc, meravella de la natura, lloc molt especial únic, ple de llacs d'aigues sulfuroses, cràters oberts a la superfie que fumaven, aigües fredes i calentes, colors blaus i verds, olors de sofre bullent, vapors d'aigua.... insólit i espectacular. Ara convertit amb una central geotèrmica dantesca i depriment. Com la mà de l'home destrueix fins a tal punt la natura?
Arribem a Guadalajara, on el Joan, la Maite i Alejandra ens esperen per portar-nos a dinar a un restaurant que és com una mena de hacienda. En Joan tria el menjar per nosaltres per tal de que després poguem opinar sobre el que més ens ha agradat per demanar-ne més. Però amb la seva tria ja en tenim ben bé prou, és totalment esplèndid. A la tarda, sobjretaula i descans a casa dels cosins.
Dilluns 22 de desembre de 2008: encara al DF!
Teníem la necessitat de passar més temps amb els Navas. La sensació era que ens quedava molt per fer amb aquests amics i no teníem cap pressa per marxar. Ens hem quedat a casa seva també el dilluns, amb molt d'encert ja que hem celebrat amb ells la posada i tots els preparatius des del matí.
Després d'esmorzar hem anat al mercat de la Colonia Portales, a comprar fruita i llaminadures i una piñata. Tornant del mercat hem passat per la taqueria on havíem sopat la nit anterior, i hem demanat per la màquina de retratar perduda, la qual ha sigut localitzada i recuperada a mitja tarda. Mentrestant hem preparat ponche, paquets de llaminadures, hem encarregat tamales i hem fet les maletes.
Amb els que hi érem (els de la casa, l'avi Mario, les cosines, nosaltres...) hem assajat una tonada que només en Fernando coneixia i que correspon a pedir posada, coneguda per tradició a la població de Purísima del Rincón, Guanajuato, d'on prové la família del Fernando. Els convidats que encara havíen d'arribar (més parents de la família de la Nayeli i amics de León Guanajuato) faríen l'altra tonada, la que correspon als que estan a dins de la casa.
Els convidats van anar arribant i llavors vam fer la letania pel carrer amunt hi avall. El Llorón feia els cants amb una veu privilegiada i un concepte totalment lliure de l'entonació; els altres feiem ora pro nobis sistemàticament, encara que no fos el respons correcte. Quan va ser el cant de pedir posada els de fora estàvem assajats, i armats de viola, violí i guitarra (molt bé, Joan!) fèiem un cert goig. Els de dins, en canvi...
La piñata va anar com tal era previst, la festa va anar fent, i quan tots els convidats van marxar nosaltres ens vam posar també en marxa: les maletes ja estaven fetes, era la una de la matinada i alguns nens ja dormien. Només restava pujar al cotxe, però ens el vam trobar sense bateria. Va tornar la germana de la Nayeli, la Itzel, que portava cables al cotxe, i amb les bateries carregades vam enfilar cap a Guadalajara per l'autopista ràpida.
Després d'esmorzar hem anat al mercat de la Colonia Portales, a comprar fruita i llaminadures i una piñata. Tornant del mercat hem passat per la taqueria on havíem sopat la nit anterior, i hem demanat per la màquina de retratar perduda, la qual ha sigut localitzada i recuperada a mitja tarda. Mentrestant hem preparat ponche, paquets de llaminadures, hem encarregat tamales i hem fet les maletes.
Amb els que hi érem (els de la casa, l'avi Mario, les cosines, nosaltres...) hem assajat una tonada que només en Fernando coneixia i que correspon a pedir posada, coneguda per tradició a la població de Purísima del Rincón, Guanajuato, d'on prové la família del Fernando. Els convidats que encara havíen d'arribar (més parents de la família de la Nayeli i amics de León Guanajuato) faríen l'altra tonada, la que correspon als que estan a dins de la casa.
Els convidats van anar arribant i llavors vam fer la letania pel carrer amunt hi avall. El Llorón feia els cants amb una veu privilegiada i un concepte totalment lliure de l'entonació; els altres feiem ora pro nobis sistemàticament, encara que no fos el respons correcte. Quan va ser el cant de pedir posada els de fora estàvem assajats, i armats de viola, violí i guitarra (molt bé, Joan!) fèiem un cert goig. Els de dins, en canvi...
La piñata va anar com tal era previst, la festa va anar fent, i quan tots els convidats van marxar nosaltres ens vam posar també en marxa: les maletes ja estaven fetes, era la una de la matinada i alguns nens ja dormien. Només restava pujar al cotxe, però ens el vam trobar sense bateria. Va tornar la germana de la Nayeli, la Itzel, que portava cables al cotxe, i amb les bateries carregades vam enfilar cap a Guadalajara per l'autopista ràpida.
Diumenge 21 de desembre de 2008: Xochimilco
Avui ha estat un dia memorable.
Les famílies Taibos, Navas i nosaltres, més la Leticia, hem anat a Xochimilco, carregats amb carn de barbacoa, refrescs, instruments...
Hem llogat una chalupa i hem disfrutat d'un passeig molt agradable. És com un itinerari per tot de canals que passen per jardins plens de flors i ocells. La Piyú ha suggerit un recorregut diferent i el remaire ha acceptat. Era un recorregut molt més tranquil, i hem anat fent la nostra: tocat diversos instruments, cantat diverses cançons: catalanes, mexicanes, dels beatles... Ens hem inventat una versió del yelow submarin: yelow chalupín, yelow xochimil.... Hem rigut molt. Hem menjat, begut , fet fotos... Quin matí més agradable!
A la tarda anem tota la colla a un parc a jugar a futbol: Barçapumas contra Mexicats.
Les famílies Taibos, Navas i nosaltres, més la Leticia, hem anat a Xochimilco, carregats amb carn de barbacoa, refrescs, instruments...
Hem llogat una chalupa i hem disfrutat d'un passeig molt agradable. És com un itinerari per tot de canals que passen per jardins plens de flors i ocells. La Piyú ha suggerit un recorregut diferent i el remaire ha acceptat. Era un recorregut molt més tranquil, i hem anat fent la nostra: tocat diversos instruments, cantat diverses cançons: catalanes, mexicanes, dels beatles... Ens hem inventat una versió del yelow submarin: yelow chalupín, yelow xochimil.... Hem rigut molt. Hem menjat, begut , fet fotos... Quin matí més agradable!
A la tarda anem tota la colla a un parc a jugar a futbol: Barçapumas contra Mexicats.
Dissabte 20 de desembre del 2008: Nevado de Toluca
Ens llevem a Cuernavaca i anem cap al Nevado de Toluca on hem quedat amb els Navas amb cita prèvia (quin lloc d'anar a quedar, així són els mexicans i en especial aquesta família)
Estem tot el dematí per arribar-hi, però al final ens hi trobem: La Nayeli, El Fernando, L'Eratzin, la Yuyani i la Imayosba, També han vingut les cosines Tamara i Yoselin. El paisatge és d'allò més impressionant, no hi ha neu, però fa molt fred. Arribem al cràter: és preciós, quina inmensitat, quina grandesa, quin munt de pedres. I allà al mig els llacs: n'hi ha dos. Un de color turquesa i l'altre blau. L'Eratzin i les nenes mexicanes encara pugen més a munt. També en Francesc i en Genís. Estem a 4.8oo m. d'alçada, notem la falta d'O2. Però no deixa de sorprendre'ns la seva immensitat.
Quan baixem ens aturem a dinar a la carretera, és ben tard però ve de gust. Tornem a casa ben cansats, fem els llits i ens posem a dormir un "sueño reparador".
Estem tot el dematí per arribar-hi, però al final ens hi trobem: La Nayeli, El Fernando, L'Eratzin, la Yuyani i la Imayosba, També han vingut les cosines Tamara i Yoselin. El paisatge és d'allò més impressionant, no hi ha neu, però fa molt fred. Arribem al cràter: és preciós, quina inmensitat, quina grandesa, quin munt de pedres. I allà al mig els llacs: n'hi ha dos. Un de color turquesa i l'altre blau. L'Eratzin i les nenes mexicanes encara pugen més a munt. També en Francesc i en Genís. Estem a 4.8oo m. d'alçada, notem la falta d'O2. Però no deixa de sorprendre'ns la seva immensitat.
Quan baixem ens aturem a dinar a la carretera, és ben tard però ve de gust. Tornem a casa ben cansats, fem els llits i ens posem a dormir un "sueño reparador".
Divendres 19 de desembre del 2008, Xochicalco
Anem pel dematí a les zona arqueològica de Xochicalco, ens acompanyen la Rosa, en Tonalli i en Diego. En arribar al aparcament s'ens acosta un guia i ens ofereix els seus serveis. En Panxito els comenta als nens que hauran d'estar atents i acceptem la oferta. Ha estat un guia genial, molt ben preparat per la ruta. Ens ho ha explicat tot, les sales del Museu, el recorregut... Durant els anys 700 després de Crist va haver una cultura que va durar tres cents anys i va aconseguir fer una trobada amb diferents astrònoms per posar en comú els seus coneixements. Van acudir a l' encontre maies, mixtecs, gent del Tajín, de Teotihuacan, tolteques... i tot això queda reflectit amb les ofrenes que duien, i les escultures trobades, i les imatges de les diferents llengües que parlaven. També ens va explicar els rituals del joc de pilota, els guanyadors eren sacrificats com a ofrena als déus i això per ells era un honor. (Ara per nosaltres més que Honor ens sona com a Horror). Ens va explicar també el significat de Quetzalcoatl (serp emplomada) la simbologia. Terra i cel. Coneixement i pensament. També vam anar al l'Observatori, dins d'una cova que servia per observar el cel i el moviment de les estrelles.
Anem a dinar tota la colla, a un restaurant que té un llit elàstic. Els nens salten. Es molt divertit. Al vespre anem a tornar en Diego a casa del Chucho i l'Estela.
Aquest dia ha arribat a Cuernavaca la furgoneta que el nostre cosí Jordi ens envia amb gran gentilesa des de Guadalajara, i que serà el nostre mitjà de transport a partir sd'aquest moment. Gràcies, Jordi!!!
Anem a dinar tota la colla, a un restaurant que té un llit elàstic. Els nens salten. Es molt divertit. Al vespre anem a tornar en Diego a casa del Chucho i l'Estela.
Aquest dia ha arribat a Cuernavaca la furgoneta que el nostre cosí Jordi ens envia amb gran gentilesa des de Guadalajara, i que serà el nostre mitjà de transport a partir sd'aquest moment. Gràcies, Jordi!!!
Dijous 18 de desembre del 2008, retrobada amb el Chucho i la Rosa
Pel matí en Chucho ens convida a casa seva per esmorzar. Té una casa molt gran, amb molts detalls que la fan bonica i agradable. Ens retrobem amb el seu fill Diego que desseguida congenien molt amb el Genís i l'Eloi. Ens ensenya la casa plena de mosaics que ha fet l'Estela. Després anem al taller de mosaics d'estil Venecià, on trobem a la Estela que ens fa de guia Allà hi treballa també el seu mestre. Trenta treballadors tallen vidre i el trien combinant formes i colors. Quedem impressionats de les belles obres d'art.
Anem a dinar a casa de la Rosa, que també viu Morelos, prop de Cuernavaca. Té una casa molt gran i amb un llamp de jardí que no te'l acabes. Conviu amb quatre gosses que estan ensinistrades. Ens fa un bon dinar mexicà. En Panx li encorda una huapanguera que feia molt que no tocava. Ella, feliç de la restauració. Els nens juguen a futbol tota la resta de la tarda.
Anem a dinar a casa de la Rosa, que també viu Morelos, prop de Cuernavaca. Té una casa molt gran i amb un llamp de jardí que no te'l acabes. Conviu amb quatre gosses que estan ensinistrades. Ens fa un bon dinar mexicà. En Panx li encorda una huapanguera que feia molt que no tocava. Ella, feliç de la restauració. Els nens juguen a futbol tota la resta de la tarda.
Dimecres 17 de desembre de 2008: som a Cuernavaca
Hem arribat a casa la Letícia a Cuernavaca, ens esperaven amb al Tonalli amb impaciència. Tenen una casa molt maca i amb un jardí molt gran. La retrobada amb ells és molt emocionant.
Quan ens llevem al dematí no fem l'itinerari previst perquè estem cansats, tenim roba per rentar i deures per fer. L'Alícia (mare de la Letícia) també hi és i recordem els "vells temps" de la seva estança a Barcelona, carrer Leiva, quan fèiem massatges, ...
El matí passa molt ràpid i pel mig dia fem deures, angles, música... A la tarda, quan torna la Letícia del treball, anem a un centre comercial de Cuernavaca a comprar: Comprem unes bambes i uns pantalons pel Joan, uns pantalons també per l'Alba i una pilota pel Genís. Mentre esperem a la Rosa que torna de la "Cloaca" (així és com els alternatius anomenen a la ciutat de Mèxic degut a la seva contaminació) comprem també el nostre celular (mòbil) mexicà que ens anirà tant bé. (MMM)
Quan ens llevem al dematí no fem l'itinerari previst perquè estem cansats, tenim roba per rentar i deures per fer. L'Alícia (mare de la Letícia) també hi és i recordem els "vells temps" de la seva estança a Barcelona, carrer Leiva, quan fèiem massatges, ...
El matí passa molt ràpid i pel mig dia fem deures, angles, música... A la tarda, quan torna la Letícia del treball, anem a un centre comercial de Cuernavaca a comprar: Comprem unes bambes i uns pantalons pel Joan, uns pantalons també per l'Alba i una pilota pel Genís. Mentre esperem a la Rosa que torna de la "Cloaca" (així és com els alternatius anomenen a la ciutat de Mèxic degut a la seva contaminació) comprem també el nostre celular (mòbil) mexicà que ens anirà tant bé. (MMM)
Dimarts 16 de desembre de 2008: Chapultepec, Hipódromo Condesa i Portales
Com deia en Genís a la darrera crònica dimarts no hem anat a a cap posada. En canvi hem anat (tots sols) amb metro al parc zoològic de Chapultepec (de San Pedro de los Pinos a Auditorio). Hem tingut temps de veure-ho tot, menys les exposicions monogràfiques. Està molt millor que anys enrere; els mamífers americans hi són ben representats i sembla que tenen bones condicions de vida. L'entrada és lliure. En acabat el Panxito pare ha hagut de córrer un kilòmetre per recuperar la motxilla del guardarroba de l'entrada i ha vingut bufant (DF a 2300 metres d'alçada sobre el nivell del mar) Hem anat amb taxi des de la sortida del zoològic fins al carrer Amsterdam, pel Paseo de la Reforma que ens ha deixat força bocabadats. Amb el taxista hem parlat de l'entrada de l'euro i el seu impacte a l'economia familiar dels europeus, del Márquez i de l'entrenador Aguirre i com fa pujar els equips que entrena, del canvi climàtic, dels llocs per visitar...)
A l'hora de dinar els nostres amics María, Jorge, Julia i Sara que ens esperaven ahir ens han rebut avui amb molta alegria (un dinar més que excel·lent a càrrec de la cuinera de primera Blasa) També hem pogut retrobar els pares de la nostra amiga, que feia molts i molts anys que no ens vèiem.
Després de dinar els nostres amfitrions tenien molta feina i hem aprofitat per visitar el Parque México on jugava de petit el Panxito. Al final de la tarda els nens i les nenes ballaven i jugaven molt bé fins que ens ha vingut a cercar en Simao per portar-nos a sopar a casa seva. Allà ens esperava la Raquel, la mare del Simao i els nens. Es curiós trobar-nos aquí quan ens hem conegut allà. I cap al tard ens ha acompanyat al taller on hem recollit el nostre primer vehicle particular: la camioneta que la amiga Rosa ens deixa per anar a Cuernavaca.
Anem a San Pedro de Los Pinos a carregar el nostre equipatge; intentem anar per el segundo piso, però és tancat i això fa allargar molt el nostre viatge a casa de la Leticia i en Tonalli, que ens esperen amb neguit. Pel camí hem pogut veure l'estadi olímpic Universitari de C.U. i el paisatge de les valls de Morelos il·luminades de nit. Quasi no ens en adonem del fatídic revolt anomenat "La pera".
A l'hora de dinar els nostres amics María, Jorge, Julia i Sara que ens esperaven ahir ens han rebut avui amb molta alegria (un dinar més que excel·lent a càrrec de la cuinera de primera Blasa) També hem pogut retrobar els pares de la nostra amiga, que feia molts i molts anys que no ens vèiem.
Després de dinar els nostres amfitrions tenien molta feina i hem aprofitat per visitar el Parque México on jugava de petit el Panxito. Al final de la tarda els nens i les nenes ballaven i jugaven molt bé fins que ens ha vingut a cercar en Simao per portar-nos a sopar a casa seva. Allà ens esperava la Raquel, la mare del Simao i els nens. Es curiós trobar-nos aquí quan ens hem conegut allà. I cap al tard ens ha acompanyat al taller on hem recollit el nostre primer vehicle particular: la camioneta que la amiga Rosa ens deixa per anar a Cuernavaca.
Anem a San Pedro de Los Pinos a carregar el nostre equipatge; intentem anar per el segundo piso, però és tancat i això fa allargar molt el nostre viatge a casa de la Leticia i en Tonalli, que ens esperen amb neguit. Pel camí hem pogut veure l'estadi olímpic Universitari de C.U. i el paisatge de les valls de Morelos il·luminades de nit. Quasi no ens en adonem del fatídic revolt anomenat "La pera".
Dilluns 15 de desembre de 2008: passeig per Coyoacan i visita a l'INALI
Dilluns al matí hem tornat a agafar el metro i hem caminat pel carrer Xicoténcatl fins al centre de Coyoacan. Per la ruta hem menjat 18 tacos al pastor tot xino-xano, hem passat per davant del Museu de les intervencions de l'Ex-Convent de Churubusco. El museu és sobre les guerres del Francès, de l'Anglès, intent de reconquesta espanyola i sobretot les intervencions nordamericanes del S XIX, però no l'hem visitat,, hem vist per fora l'Escuela Nacional de Música i el lloc on vivia el Panxito quan hi estudiava, hem begut sucs de fruites al mercat de Coyoacán i finalment a la Plaça Major, seu de la Delegación (ajuntament local)
Allí preteníem renovar els passaports, però ha resultat que aquesta delegació no tenia aquest servei. A veure si no ens deixaran sortir del país!
Hem caminat pel Carrer Francisco Sosa, on hi ha entre d'altres coses les cases de conquistadors com Hernán Cortés, i la meravellosa placeta de Santa Catarina, fins a la seu de l'INALI, institut nacional de llengües indígenes dirigit pel gran Compadre Fernando, amb rang de ministre (el seu jefe és el presi de la república). Hem dinat amb el Compadre. Tornem a casa i arribem cansats després de sortir de la parada de metro de San Pedro de Los Pinos pel cantó equivocat i recórrer l'Avenida Revolución amunt i avall i intentar trobar un pas de vianants (XD!!)
Segons ha determiniat l'INALI a Mèxic actualment hi ha 364 llengües oficials, que formen 68 agrupacions lingüístiques que pertanyen a 11 famílies.
Milpa Alta és un Delegació del sud del DF de parla Náhuatl.
Dimarts al vespre hi anirem a una posada. Ja us ho explicarem. (FTA)
Avui, dimarts ens han comunicat que no podrem anar a la posada, però anirem al zoo, per cert és gratis, ens acompanyaran uns coneguts que se'l coneixen molt bé i així no ens perdrem. (GTM)
Allí preteníem renovar els passaports, però ha resultat que aquesta delegació no tenia aquest servei. A veure si no ens deixaran sortir del país!
Hem caminat pel Carrer Francisco Sosa, on hi ha entre d'altres coses les cases de conquistadors com Hernán Cortés, i la meravellosa placeta de Santa Catarina, fins a la seu de l'INALI, institut nacional de llengües indígenes dirigit pel gran Compadre Fernando, amb rang de ministre (el seu jefe és el presi de la república). Hem dinat amb el Compadre. Tornem a casa i arribem cansats després de sortir de la parada de metro de San Pedro de Los Pinos pel cantó equivocat i recórrer l'Avenida Revolución amunt i avall i intentar trobar un pas de vianants (XD!!)
Segons ha determiniat l'INALI a Mèxic actualment hi ha 364 llengües oficials, que formen 68 agrupacions lingüístiques que pertanyen a 11 famílies.
Milpa Alta és un Delegació del sud del DF de parla Náhuatl.
Dimarts al vespre hi anirem a una posada. Ja us ho explicarem. (FTA)
Avui, dimarts ens han comunicat que no podrem anar a la posada, però anirem al zoo, per cert és gratis, ens acompanyaran uns coneguts que se'l coneixen molt bé i així no ens perdrem. (GTM)
Diumenge 14 de desembre: centre de la Ciutat de Mèxic
Ja estem a Mèxic, des de fa 11 hores, que han estat fenomenals. A Barcelona vam estar tocant a la Plaça del Rei fins tard, en Joan, l'Alba i en Panxito. El viatge va anar molt bé, i arribant encara vam anar a una festa a casa de l'Ernesto Anaya on vam estar tocant música tradicional mexicana i moltes tonteries per fer riure, amb un violoncel·lista que tocava el guitarrón i un flautista que tocava la guitarra. El duet viola lírica-violí rutlla molt bé també en aquest context!
-interludi-http://www.blogger.com/posts.g?blogID=4164382869687680711
Es matí del diumenge 14. Ens pensàvem que el Barça jugava avui i ho va fer mentre érem a Atlanta, que va guanyar al Madrid amb dos gols d'extrema hora. L'aeroport d'Atlanta te unes decoracions molt interessants i era ple a vessar de soldats ianquis; però molts.
-fi de l'interludi-
Ara els nois veuen la tele per cable, la Montserrat fa discos de Grapat de Ruda, jo faig crònica i els nostres amfitrions han de venir a esmorzar amb nosaltres perquè ens han deixat la casa sencera i han anat a dormir a ca l'àvia. Amfitrions: Carlos, Piyú, Andrea i Lucía.
Després d'esmorzar hem anat amb metro al centre històric de Ciutat de Mèxic, on hem vist l'exposició de piñatas que hi ha al Museo de Arte Popular. Unes 300 piñatas que la gent ha presentat a concurs. Per altra banda el museu és preciós; val molt la pena.
Hem caminat a la Plaça Major, psaant pel costa de la Alameda Central i el Palacio de las Bellas Artes, fins arribar a la gegantina pista de gel que el govern de la ciutat manté al bell mig del zócalo, amb l'entrada gratuita per tothom. Hi ha cues per patinar i baixar amb trineu i cues per fer d'espectador.
Tot seguit la visita obligada als murals del Diego Rivera al palau presidencial, després el Temple Major de la gran Tenochtitlan, amb el seu museu, impressionant. La novetat: l'enorme estàtua amb el relleu de la Coyolxauhqui recupera el color original amb què estava pintada gràcies a una tecnologia basada en projecció de llum.
A dinar hem anat al mític Café de Tacuba, caminant pel centre. Un gran dinar amb els Taibo Guzmán. La tornada amb metro no deixa de sorprendre'ns, quan ens sembla que ja ho hem vist tot encara n'hi ha més: Poliinstrumentistes (sikus i cuatro alhora) en equilibri; videovenedors amb molts Watts de so a l'esquena i pantalla a la panxa...
-interludi-http://www.blogger.com/posts.g?blogID=4164382869687680711
Es matí del diumenge 14. Ens pensàvem que el Barça jugava avui i ho va fer mentre érem a Atlanta, que va guanyar al Madrid amb dos gols d'extrema hora. L'aeroport d'Atlanta te unes decoracions molt interessants i era ple a vessar de soldats ianquis; però molts.
-fi de l'interludi-
Ara els nois veuen la tele per cable, la Montserrat fa discos de Grapat de Ruda, jo faig crònica i els nostres amfitrions han de venir a esmorzar amb nosaltres perquè ens han deixat la casa sencera i han anat a dormir a ca l'àvia. Amfitrions: Carlos, Piyú, Andrea i Lucía.
Després d'esmorzar hem anat amb metro al centre històric de Ciutat de Mèxic, on hem vist l'exposició de piñatas que hi ha al Museo de Arte Popular. Unes 300 piñatas que la gent ha presentat a concurs. Per altra banda el museu és preciós; val molt la pena.
Hem caminat a la Plaça Major, psaant pel costa de la Alameda Central i el Palacio de las Bellas Artes, fins arribar a la gegantina pista de gel que el govern de la ciutat manté al bell mig del zócalo, amb l'entrada gratuita per tothom. Hi ha cues per patinar i baixar amb trineu i cues per fer d'espectador.
Tot seguit la visita obligada als murals del Diego Rivera al palau presidencial, després el Temple Major de la gran Tenochtitlan, amb el seu museu, impressionant. La novetat: l'enorme estàtua amb el relleu de la Coyolxauhqui recupera el color original amb què estava pintada gràcies a una tecnologia basada en projecció de llum.
A dinar hem anat al mític Café de Tacuba, caminant pel centre. Un gran dinar amb els Taibo Guzmán. La tornada amb metro no deixa de sorprendre'ns, quan ens sembla que ja ho hem vist tot encara n'hi ha més: Poliinstrumentistes (sikus i cuatro alhora) en equilibri; videovenedors amb molts Watts de so a l'esquena i pantalla a la panxa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)