Com deia en Genís a la darrera crònica dimarts no hem anat a a cap posada. En canvi hem anat (tots sols) amb metro al parc zoològic de Chapultepec (de San Pedro de los Pinos a Auditorio). Hem tingut temps de veure-ho tot, menys les exposicions monogràfiques. Està molt millor que anys enrere; els mamífers americans hi són ben representats i sembla que tenen bones condicions de vida. L'entrada és lliure. En acabat el Panxito pare ha hagut de córrer un kilòmetre per recuperar la motxilla del guardarroba de l'entrada i ha vingut bufant (DF a 2300 metres d'alçada sobre el nivell del mar) Hem anat amb taxi des de la sortida del zoològic fins al carrer Amsterdam, pel Paseo de la Reforma que ens ha deixat força bocabadats. Amb el taxista hem parlat de l'entrada de l'euro i el seu impacte a l'economia familiar dels europeus, del Márquez i de l'entrenador Aguirre i com fa pujar els equips que entrena, del canvi climàtic, dels llocs per visitar...)
A l'hora de dinar els nostres amics María, Jorge, Julia i Sara que ens esperaven ahir ens han rebut avui amb molta alegria (un dinar més que excel·lent a càrrec de la cuinera de primera Blasa) També hem pogut retrobar els pares de la nostra amiga, que feia molts i molts anys que no ens vèiem.
Després de dinar els nostres amfitrions tenien molta feina i hem aprofitat per visitar el Parque México on jugava de petit el Panxito. Al final de la tarda els nens i les nenes ballaven i jugaven molt bé fins que ens ha vingut a cercar en Simao per portar-nos a sopar a casa seva. Allà ens esperava la Raquel, la mare del Simao i els nens. Es curiós trobar-nos aquí quan ens hem conegut allà. I cap al tard ens ha acompanyat al taller on hem recollit el nostre primer vehicle particular: la camioneta que la amiga Rosa ens deixa per anar a Cuernavaca.
Anem a San Pedro de Los Pinos a carregar el nostre equipatge; intentem anar per el segundo piso, però és tancat i això fa allargar molt el nostre viatge a casa de la Leticia i en Tonalli, que ens esperen amb neguit. Pel camí hem pogut veure l'estadi olímpic Universitari de C.U. i el paisatge de les valls de Morelos il·luminades de nit. Quasi no ens en adonem del fatídic revolt anomenat "La pera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada