Dissabte 10 de gener: retrobem amics a la Ciutat de Mèxic

Passem tota la nit a l’autobús que ens porta de Veracruz fins al DF.
N’hi ha qui pot dormir tota la nit i n’hi ha que no. Un accident a l'autopista que ens fa arribar dues hores tard.
Ens ve a rebre en Fernando N. (el Doctor Vaquero), que ja havia anat a les 6, veient el retard havia tornat a casa i torna un altre cop a les 8. Ens porta fins a casa dels Ramírez, els pares del Rafael i l’Alina. Ella, amiga del Francesc des de la infantesa, arriba amb la seva família aquesta matinada des de Singapur, on viuen fa més de 10 anys.

Quan nosaltres arribem l’Hermelinda ens prepara un bon esmorzar. El Dr. Vaquero ens ve a buscar per dur-nos a una visita al Estadi Azteca (estadi on juguen l’equip del América) i anar plegats a dinar a casa del Jorge i la Ingrid.

Tenen una casa molt gran i plena de libres. Els nens passen l'estona jugant. Les nenes s’organitzen i ens conviden a un espectacle de percussió dalt d’una caseta de fusta que tenen instal•lada al jardí. La parella ténen dos fills: Jorge (15 anys) i Armando (10 anys). A mitja tarda arriben la Leticia i en Tonalli. Els adults se la passen cantant, tocant i xerrant. Hi ha moments que coincidim mainada i adults cantant i tocant. La nostra família participem a la vetllada amb les nostres cançons catalanes: el rossinyol, el poder del cant, que tinguem sort.... L’Alba toca l’acordió, en Joan el piano i la guitarra, en Genís i l’Eloi el piano. La gent de la casa son artistes: el Jorge pare toca la guitarra i el piano, el fill canta molt bé i balla, i la Ingrid és pianista i canta molt bé. El Fernando i en Francesc amb la música de les posadas es posen a improvisar i parlen de tothom, de la festa i del moment. Ens fan riure molt a tots. Acabem la vetllada amb unes pizzes cantant cançons dels Beatles i mexicanes: de les més boniques.