Ens llevem a les 5 del matí ja que l’avió de Veracruz surt a les 7 de l’aeroport de Guadalajara. La Maite i en Joan es lleven d’hora per acompanyar-nos “que buena onda”. Malauradament ens han informat malament de la terminal on hem d’embarcar; hem de córrer amb l’ajudant mosso de càrrega i en Joan no ens podrà seguir; la Maite arriba a temps per abraçarnos quan les maletes estan documentades.
L’avió surt puntual però fa escala a Monterrey on ens cal esperar 20 minuts (sense sortir de l’avió, però). Arribem a l’aeroport i ens venen a rebre el germà i la mare de l’Alejandra, la nostra amiga del mariachi de Barcelona. Ens sorprèn l’ambient calorós de Veracruz, però en realitat ha entrat “norte” i per la gent d’allà fa més aviat fred, com bé saben els que ja hi han estat en altres ocasions.
Ens porten al port on hi ha el cafè de la Parroquia (lloc obligat d’anar a esmorzar quan estàs a Veracruz). Venen a esmorzar amb nosaltres els grans amics del Francesc la Rosamaría Oliart i el Fernando Urdapilleta. La tertúlia dura una hora, els records; el temps que feia que no es veien en Fer i en Panx (més de 26 anys!!!) no es nota: el to de la relació és el de sempre; l’amistat és forta i les primeres experiències que van passar com a músics i aventurers no s’esborraran mai.
Passem pel poble de Tlacotalpan, lloc de visita obligada per la seva bellesa en la construcció, i disposició. Visitem una casa-museu. És el poble natal d’un gran compositor de cançons: Agustín Lara. Aviat es celebrarà com cada any la festa de la Candelaria, tota la vida anual de la Vila gira entorn a aquest esdeveniment, cabdal per a la cultura local, molt especialment per la música i la poesia.
Arribem a dormir a Santiago Tuxtla, a casa d’en Diego i la Silvia. Molt elegant, plena de detalls i artesanies. Al jardí hi tenen una piscina. Els nens aprofiten per fer una capbussada.
Felicitats pel diari! M'ha agradat molt!
ResponEliminaPetons,
Anaís